divendres, 18 de febrer de 2011

Conflictes entre pares i fills

Dimarts passat, dia 15, tinguérem la xerrada amb en Rafel Càrdeno, i ens va explicar com resoldre els possibles conflictes que puguin sorgir amb els nostres fills i filles. Aquí teniu un resum que ens ha passat en Rafel. Des d'aquí donar-li les gràcies pel seu temps, i agrair també l'assistència de totes les mares i pares que vingueren.

Deu criteris sobre premis i càstigs
  1. Quan una persona troba satisfacció en fer alguna cosa, tendeix a repetir aquesta conducta. Si premiem una conducta del nostre fill/a amb alguna cosa que sigui gratificant i satisfactòria per a ell/a es molt probable que es porti així amb més freqüència.
  2. Podem recompensar al nostre fill/a amb coses que li agradin. Per exemple : joguines, llibres, segells, caramels, doblers, pintures, material esportius, un menjar que li agradi, etc.
    O podem fer-ho permitint un “extra” en les seves activitats normals; com per exemple: veure tal o qual programa de TV, anar-se a dormir un poc més tard, anar al cinema o al circ, deixar-li jugar amb la consola un dia feiner.
    Però els premis més eficaços són aquells que suposen per al nin/a una mostra d’afecte, d’interès, de lloança, de felicitació per part dels pares i adults.
    Poden ser per exemple:
    Frases d’ànim i felicitació: “ molt bé..., així m’agrada..., enhorabona..., ànim”
    Mostres d’afecte: una besada, una abraçada, un cop de mans, un somriure, un copet a l’esquena, etc...
    La promesa de participar amb ells/es amb alguna cosa, un joc de taula, lectura, etc... Aquets tipus de premis són els que més influeixen en la conducta dels fills. Per això utilitzem o no altres premis, dóna sempre preferència a tot tipus de premis que suposa mostres d’atenció i afecte cap al teu fill.
  3. Cal tenir present que no hi ha dues persones iguals, i el que per una persona es motivador, pot esser que per una altra no ho sigui.
    Filant mes prim podem dir que en algunes ocasions un premi pot ser enriquidor i en altres ocasions no.
  4. Premiem al nostre fill/a durant o immediatament després de fer alguna cosa que vols que faci o que desenvolupi com a hàbit
  5. Però no podem passar-nos tot el dia premiant als nostres fills/es cada vegada que fan alguna cosa que ens agrada, perquè si s’acostumen a això pot ser “deseducatiu”, perquè una vegada suprimides les recompenses, poden deixar de comportar-se com nosaltres trobam correcte. La millor manera de contribuir a que desenvolupin un hàbit determinat es estimular-los amb alguna ostra d’atenció de tant en tant i amb intervals diferents. Amb això es pot aconseguir més fàcilment que es portin bé i que comencin a adonar-se de perquè cosideram bona aquesta forma d’actuar.
  6. Quan d’una acció es treu una conseqüència desagradable per a un, una persona tendeix a no repetir-la. Per això podem pensar que els càstigs són una eina pedagògica a utilitzar. I podem dir que si, que els càstigs són eficaços si s’empren bé.
  7. L’efecte del càstig, és amb freqüència, fulminat, l’acció que es vol evitar, acaba immediatament. Per això alguns pares s’acostumen a castigar molt sovint: crits, amenaces, o utilitzant alguns tipus diferents de càstigs immediats i durs.
  8. Però alerta, no podem utilitzar el càstig com a única eina per a corregir al teu fill/a, ni com a mètode habitual. L’ús freqüent del càstig no és eficaç per a canviar la seva conducta, a l’inrevés, té efectes lamentables que sense cap dubte, no desitges, per exemple:
    a. Dura poc, el nin/a suprimeix la conducta durant un temps, però aviat tornar a actuar de la mateixa manera.
    b. Exigeix cada vegada càstigs majors, es dóna un cercle viciós mal de rompre: Mala conducta - càstig - repetició de la mala conducta - càstig més dur - repetició de la mala conducta - càstig més dur....
    c. Les relacions entre les fills/es i pares es refreden i poden donar-se casos de rebuig afectiu, origen de problemes més seriosos.
  9. No cal deixar-nos dur per els nervis. Abans de castigar procurem dominar-nos i si fa falta prendre un temps de reflexió que t’ajudi a veure les coses amb més calma i a certa distància . Això serà especialment important si el teu fill es major i es tracta d’una conducta que consideres greu.
  10. Hem de procurar ser conseqüents amb nosaltres mateixos i tractar de mantenir un criteris clars en la teves conducta cap als teus fills. Poques actituds hi ha més deseducatives com posar una sanció amb severitat a una conducta que abans era indiferent, o pitjor que abans hagis animat a fer.

Així mateix, també es perjudicial el costum de que el pare desaprovi el que la mare ha fet o viceversa. Malgrat en la parella hi hagi conceptes distints sobre com educar al fills, cal arribar a un consens sobre la conducta, i si hi ha discussions, enfora d’ells, davant els fills hem de ser una pinya.